La ciutat és immensa ja que està situada a en una gran plana que permet el seu constant creixement. La ciutat té actualment un milió i mig d’habitants i està dividida en 3 barris:
- la Medina o casc antic
- Güeliz barri creat en temps del protectorat francès i que ens mostra la part més occidental de la ciutat amb les seves grans avingudes: com la de Mohamed Vè
- els barris de l’extraradi de la ciutat que van començar a sorgir a partir del 1960 i que estan en constant creixement.
La ciutat va ser fundada aproximadament l’any 1071 pels almoràvits i la seva història és apassionant, mostra d’això és que és una de les 4 ciutats imperials del Marroc ( les altres són Fés, Rabat i Meknès)
Si voleu consultar via web una mapa interactiu per fer-vos una idea del que podeu visitar i la seva localització, podeu consultar aquesta pàgina web: http://www.disfrutamarrakech.com/mapa
Hem anat a visitar-la a començaments del febrer i la segona cosa que ens a cridat l’atenció és la preciosa vista de la serralada de l’Atles nevada: impressionant.
Què hem visitat?
Hem arribat per l’avinguda Mohamed VI, antiga avinguda França. És un olivar del segle XII amb un estany de l’època dels almohades i en ell hi ha el famós pavelló amb el sostre verd en forma piramidal construït al segle XVI. Darrera tornem a veure la preciosa vista de l’Atles.
L’edifici és el més alt de la ciutat . Podríem dir que té 3 funcions: la de la pregària, l’artística i la de punt d’orientació pels que visitem la ciutat.
Es preciós veure-la tant de dia, com de nit.
3.- PALAU LA BAHIA
És un palau de finals del segle XIX començaments del segle XX però construït “a l’antiga”. Sembla que Ahmed ben Moussa el va dedicar a la seva preferida ( tenia 4 esposes i 24 concubines ). Fet construir per aquest visir, era també palau reial (per això a la visita no es veuen els mobles ni res... per mantenir el secretisme de la reialesa) Hem vist el riad , la sala de recepció, el pavelló de l’harem, el pati de les 24 concubines, el pavelló dormitori... Hi ha rajoles precioses, estucats, fusta de cedre, marbre, fonts ....
L’escola corànica del segle XVI era un institut amb estudis del Coran. Era també una mena d’Escola Major amb 130 habitacions per a uns 900 estudiants – quan millors resultats obtenien millor habitació tenien-. Està construïda en estil benimerí i saadí
És l’antic palau Mnebhi construït a finals del segle XIX . És una mena de riad amb les habitacions al voltant d’un gran pati –en el que hi ha una impressionat làmpada -, finestres amb marcs de fusta tallada, mosaics...
Des del 1997 la fundació Omar Benjelloun l’ha convertit en un museu en el que trobem: objectes arqueològics, objectes etnogràfics, documents històrics i art contemporani.
Porta d’accés a la Kasba, al sudoest de la Medina. És una de les 19 portes que té la muralla de la ciutat i és, sens dubte, la que crida més l’atenció. És del segle XII, de l’època almohade.
Durant algun temps era el lloc on es penjaven els cossos i els caps de la gent ajusticiada.
Travessant el barri dels suks (mercats o socs) i dels tallers dels artesants ( ens ha cridat molt l’atenció el dels ferrers ) arriben a aquesta impressionant plaça que rep el nom “d’assemblea dels morts” perquè era el lloc en el que es feien les execucions públiques. Està declarada patrimoni oral de la humanitat i és una plaça per passar-hi bones estones i viure instants ben diferents: la solitud del matí, a començaments de la tarda quan comencen a funcionar les paradesde menjar i surten els músics, encantadors de serps, dentistes, conta-contes i gent d’allò més diversa. Val la pena passejar-hi i després, desdequalsevol de les terrasses veure i respirar l’ambient... i la caiguda del sol i la nit plena de vida a la plaça.
És un preciós jardí botànic que no us podeu perdre.
Un impressionant necròpolis en el que hi ha enterrats 60 sadites, entre ells el conegut Al-Mansur Preciosa és la sala de les 12 columnes que allotja la tomba del fill d'Ahmed al-Mansur. La seva cúpula de fusta de cedre i els estucs són finament treballats, les sepultures són de marbre de Carrara d'Itàlia.
A l'exterior, es troben les tombes dels soldats i servidors i un jardí de la necròpoli.
10.-ALGUNES DESCOBERTES
El millor que podeu fer a Marràqueix és passejar, gaudir-ne dels mil i un racons que només podreu descobrir si aneu amb els ulls ben oberts. Escolteu, sentiu les seves olors, admireu el seu ambient.
Us deixo algunes adreces que us poden ajudar a fer la vostra pròpia descoberta:
I com a músic no puc estar-me de fer-vos algunes recomanacions:
- El preciós cd del grup Nas Marrakech -que vol dir La gent de Marràqueix-: BOUDERBALA.
- El CD “SINIA” de Nass el Ghiwane, disc d’or de l’any 1973 i que té unes cançons protesta plenes de metàfores i molt conegudes per la gent de tot el Marroc.
- Si voleu conèixer les músiques del Magreb, un llibre CD molt recomanable és “Musiques du Magghreb” de la reconeguda crítica musical Veronique Mortaigne publicat per Editions du Chêne .
Llibres:
EXCURSIONS DES DE MARRÀQUEIX
1.- ESSAOUIRA
Ciutat marinera construïda sobre una mena de península rocosa, banyada per les aigües de l’Atlàntic, està encerclada per unes muralles i ens recorda el seu pas per aquí de romans, cartaginesos, espanyols, portuguesos...
Actualment és una ciutat important per la seva artesania ( destaca el treball preciós que fan amb les arrels de l’arbre de la tuia) , de música – d’ençà l’any 1997 és la seu anual del festival de música Gnaoua - música barreja dels esclaus africans, les berebers i d’altres habitants del Marroc; cada any conviden figures internacionals per fusionar les seves músiques enunamena de lamm session, per aquí han passat The Wailers, Pat Metheny, Youssou N’Dour, Asian Dub Foundation o el pianista de jazz Randy Weston...
La ciutat és també la destinació estiuenca de molta gent de Marràqueix.
És una ciutat molt agradable i tranquil·la. Com a curiositat dir-vos que nosaltres vam estar allà el divendres al migdia, l’hora de la pregària obligatòria dels creients, i la gent deixava la botiga oberta sense tancar, simplement col·locant una escala o una cadira a la porta o sovint ni això... i la gent respectava i no entrava ni a mirar.
2.- VALL D’ASNI
Tot travessant petites aldees berebers s’arriba a aquesta vall als peus de l’Atles. A Asni trobem el mercat del dissabte que aplega a la gent de diferentes poblacions perdudes per arreu i que aquí es troben per comprar, canviar, arreglar papers oficials o simplement posar-se al dia en el que passa pel món. L’ambient és increïble i et fa la sensació d’haver tirat endarrera en el túnel del temps ( pàrking de rucs, barbers al mig del mercat, dentistes que tant et treuen com et col·loquen dents ... )
A més a més és una bifurcació de camins, per un costat pots anar a Marigha , Ouirgane i Tizi n’Test , i per l’altra s’inicia el camí cap a Imlil per arribar al Parc Nacional Toubkal .
3.- LES CASCADES D’OUZOUD
A uns 150 kms al nord de Marràqueix, al mig del Gran Atles a la localitat de Tanaghmeilt són unes cascades de més de 100 metres de caiguda d’aigua
Ben segur ens ha quedat per conèixer d’altres llocs com La vall d’Ourika i molts altres llocs, però viatjar no vol dir córrer sinó gaudir, descobrir, escoltar, compartir... i per això més temps hi haurà.
