dissabte, 18 d’agost del 2007

Viatge a Egipte ( del 3 al 13 d'agost )

1r dia

A les 15.00 h ens presentem a l’aeroport. Allà coneixem el que serà el nostre guia durant tot el viatge AHMED KANDIL i a la resta de companys de viatge: L’Anna, La Montse i LA Pilar ( les tres nenes ), la Margarida i el Francesc i la Dolors i en Manel.

Al vespre hem arribat al Caire i hem anat al barri d’Heliopolis on es trobava el nostre hotel, el Meridien: Després de sopar hem anat a descansar que demà cal matinejar de valent. Pel camí hem començat a conèixer la ciutat i el seu curiós caos circulatori.

2n dia

A les 3 del matí ha sonat el despertador. Avui ens espera un dia mogut. Hem tornat a l’aeroport del Caire per agafar un avió cap a Aswan i Abu Simbel.

En arribar a Abu Simbel hem anat a visitar els espectaculars temples de Ramsés II i el de la seva esposa, la reina Nefertari, tots dos excavats a la roca. Degut a la construcció de la gran presa d’Aswan, van ser traslladats, pedra per pedra, uns 200 m fins a situar-los allà on es troben ara.


Tot fent la visita hem sabut d’un accident en topar un camió i un autocar de turistes catalans, en el que han mort els conductors i una turista ( ràpidament hem trucat a casa per tranquil·litzar a la gent).

Hem tornat a agafar l’avió cap a Aswan per embarcar al vaixell que ens portarà a navegar pel Nil, l’Oberoi Philae .


A la tarda hem navegat en faluca per les illes d’Aswan i hem visitat el Jardí Botànic i després un poblat nubi traslladat aquí degut a la construcció de la presa d’Aswan. La gent és molt acollidora i ens rep amb música. Anem a una de les cases en la que alguns es pinten amb “gena”. Després de donar una volta al poble i descobrir la seva gent, tornem a la faluca i a ritme de les seves músiques tornem cap el vaixell.


3r dia


Ens aixequem a les 8.00 h i després d’esmorzar hem anat a visitar el temple de PHILAE a l’illa Agilkia, al sud de l’antiga presa d’Aswan – on l’han traslladat, desmuntant-lo bloc a bloc, ja que era gairebé colgat d’aigua -. És un temple ptolomeic dedicat a ISIS i també hi ha el pavelló de Nectabeno, el quiosc de Trajano i el temple de Hathor en el que destaquen uns relleus de músics i de BES el deu de la música.

Després hem anat a veure la cantera on hi ha l’Obelisc inacabat, que ens ha servit per entendre millor la forma de fer i de traslladar un obelisc.

Mentre dinaven el vaixell ha posat rumb cap a Kom Ombo. En arribar hem visitat el temple grecorromà. Potser no està massa ben conservat però la seva situació, sobre un turó just a un revolt del Nil, i el fet de ser un temple de 2 santuaris simètrics el fan prou original. Els santuaris estan dedicats a 2 déus diferents: el de l’esquerra a HAROERIS – el falcó- i el de la dreta a SOBEK - el cocodril-.


Després del te el vaixell ha sortit cap a Edfú.

Al vespre hem fet una festa egípcia, vestits per la ocasió: sopar del país i ball dirigit per un animadíssim metre del vaixell: "desmelene" divertidíssim fins que un francès ha decidit que era massa tard i ha demanat silenci.

4t dia

Cap a les 8.00 h marxem a veure el temple d’Edfú , dedicat a HORUS . Va ser aquí on va lluitar amb el seu oncle SETH . És el temple ptolemaic més gran i millor conservat. La impressionant façana dóna pas al patí de columnes i a les diverses sales hipòstiles que acaben a la sala d’ofrenes i al santuari d’Horus.


En sortir hem hagut de “lluitar” amb uns agressius venedors que s’han llençat sobre nostre com si fóssim carnada fresca, però hem sobreviscut i en certa manera, hem après la lliçó.

A les 11.00 h el vaixell ha començat a navegar cap a l’enclusa d’Esna i després cap a la ciutat de Luxor , l’antiga TEBAS

A la tarda-vespre, visitem el temple de Luxor dedicat a la triada de déus: AMON , MUT i KNONS . Davant el temple hi ha una avinguda d’esfinxs just davant de la façana. Dins del temple hi ha una mesquita i una església. I si ja era prou interessant, la il·luminació nocturna l’ha convertit en meravellós i impressionant.

5è dia

Cap a les 7.00 posem rumb cap a la Vall dels Reis i les Reines. Primer passem pels Colossos de Memmon, dues estàtues d’Amenofis IIIr d’uns 18 m. d’alçada i que són l’únic que queda del temple mortuori.

Després hem anat a la Vall de les Reines i hem visitat la tomba d’Amonherjepship, fill de Ramses III en la que hi ha unes precioses pintures murals molt ben conservades i a la cambra funerària es troba l’esquelet d’un fetus de 5 mesos. Després hem visitat la tomba de la seva mare, la reina Titi, amb unes policromies molt i molt maques. No hem pogut visitar la tomba més espectacular, la de Nefertari ja que és tancada perquè no es deteriori – de camí, però hem vist un vídeo impressionant d’aquesta tomba -.

D’allà hem anat al temple de Hatshepsut , conegut com a Deir El-Bahari que vol dir “el temple del nord” , un impressionant temple format per tres terrasses.

Per acabar el matí, hem anat a la Vall dels Reis i hem visitat les tombes de Ramses III, Ramses IX, Ramses IV i Tutankamon. Totes tenen unes pintures increïbles, unes policromies i us baixos relleus impressionants, però sense sarcòfag tret de la Tutankamon que és just el contrari, tan sols hi ha policromia a la paret del sepulcre, però hi ha la seva mòmia dins el taüt d’or massís.

A la tarda hem anat al temple de Karnak dedicat a Amon el més gran d’Egipte. És impressionant: 136 columnes, quantitat de monuments, el llac sagrat, l’escarbat al que cal donar les 3 voltes i demanar el desig....

I per acabar el dia, un sopar de gala: el de blanc i negre!

6è dia

Hem agafat l’avió cap El Caire i d’allà l’autocar cap Alexandria per una autopista plena d’anuncis i vorejada de camps verds ( vinyes, blat de moro, palmeres, mango, verdures ...) i de noves urbanitzacions.

En arribar a Alexandria hem vist l’ambient de les platges, plenes de gom a gom, i el caòtic i zizagejant trànsit – perill absolut-.

Després de deixar les coses a l’hotel, el Helnan Palestine, hem fet una visita panoràmica per la ciutat. Travessant el seu llarg passeig marítim – d’uns 23 kms- fins a arribar al castell emmurallat de Qaitbei situat just on havia estat el desaparegut far d’Alexandria . Després hem caminant per alguns animats carrers i places de la ciutat.

7è dia

Hem començat visitant el Museu Nacional d’Alexandria un petites museu de 3 plantes força interessant.

Hem anat a les catacumbes de Kom Ash Shoqafa d’estil grecorromà però amb moltes influències egípcies.

Després hem visitat l’anomenada Columna de Pompei del parc arqueològic, que era antigament un temple dedicat a SERAPIS un déu sincrètic grec-egipci. Allà mateix es troba l’antiga biblioteca petita de la ciutat ( tan sols hi ha l’espai i els forats dels pergamins ).

Per acabar el matí hem visitat l’espectacular nova Biblioteca d’Alexandria El disseny és increïble i aprofita la llum natural de forma ingeniosa. A part de la biblioteca té sala d’exposicions, planetari, museu de la ciència i palau de conferències.

La tarda ha estat per relaxar-nos i descansar d’un dia tan intens.

8è dia


Avui és dia festiu pels musulmans i això s’ha notat als carrers.

Hem visitat el amfiteatre romà de Kom al Dikka . Davant seu hi ha una rèplica moderna que es fa servir per a concerts d’òpera i altres músiques especialment a l’estiu.

Després hem sortit direcció el Caire. En arribar hem anat directes a les piràmides i l’esfinx de Giza. Destaquen les tres piràmides més impressionants: les de Keops, Kefren i Micerino, tot i que hi ha altres piràmides, mastabes, i temples funeraris.


D’anada a l’hotel i després d’haver dinat, hem anat a una fàbrica-botiga de papirs.

I al vespre hem fet un viatge nocturn pel Nil en faluca, contemplant la ciutat iluminada.

9è dia

Hem visitat el barri Copte del Caire: l’església de Sta Bàrbara , la penjant i la de St Sergi . També la sinagoga de Ben Ezra.

En sortir, hem visitat la mesquita d’Amir Ben Al-Aasla i les de Sultan Hassan i la de Al Rifai amb la tomba del rei Faruk i també la de l’últim Sha d’Iran, Fuad.

Haven dinat hem anat al bazar Jan El Jalili , un zoco de carrers estrets ple de milers de botiguetes.

Per acabar el dia hem anat a veure l’espectacle de llum i so de Giza, kust davant l’esfinx i la piràmide de Kefren.

10è dia

Hem anat a Sakkara per veure la mastaba de Ti –amb unes impressionats pintures que ens deixen veure a la perfecció com era la vida qüotidiana de l’Antic Imperi-. Després hem entrat a la piràmide de Teti en la que, després de baixar ben ajupidets, hem descobert el seu sarcòfeg de basalt, un sostre preciós decorats d’estels i la forma piramidal del sostre de la càmara funerària. Per acabar hem visitat la mal anomenada “piràmide esgraonada” , ja que és una mastaba, la del faraó Zoser, decorada amb 4 mastabes a sobre, cada una més petita.

Després, camí de Menfis, hem visitat una fàbrica de catifes elaborades per nens que han estat trets del carrer i ara treballen aquí aprenet un ofici.

A Memfis hem visitat l’esfinx anònima i una estàtua estirada de Ramsés II realment impressionant.

Anant cap el lloc on dinarem, hem visitat una fàbrica-botiga d’essències , la Sheikh Abdull Perfumes Palace de Nazlet.

Per acabar el dia hem anat a un vaixell en el que se’ns ha ofert un sopar-espectacle.


11è dia


Hem anat a visitar el museu del Caire i la mesquita d’alabastre de Mohammed Alí dins la ciutadella de Saladí.

Per acabar, hem rematat el dia tornant al mercat de Khan El-Khalili .

Després hem anat a l’aeroport del Caire a buscar el nostre avió d’Egypt Air per tornar a Barcelona, no sense abans acomiadar-nos i agrair la professionalitat i l’exquisit tracte de l’Ahmed.




divendres, 17 d’agost del 2007

VIATJAR, NO FER TURISME


...No confonguis mai el viatge amb el turisme.
El turista és un home que veu. Però no sap mirar.
Filma constantment i retrata. Però és incapaç de contemplar.
Passa. Però no es queda mai enlloc.
I el que és pitjor: res no li entra a dintre.
Viu en la superfície, on regna la confusió de les llengües.
I no escolta la paraula única, irrepetible, de cada una de les coses que cobeja emportar-se a canvi de diners.
No. El turista no és interessant.
Creu que la vida és espectacle.

El viatger és sempre interior: treball de l’esperit.
El viatge és obertura al món, ample, com l’horitzó, desconegut, atzarós, fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.

Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort, tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor.
Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt.
Dormiràs al ras.
Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí.

I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores,
no aturis el pas ni tinguis por. Lladren perquè camines!
I si, en veure’t passar, es riuen de tu, enhorabona:
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.

Tot caminant, preocupa’t sols del camí.
I per això trobaràs la pau.
Seràs feliç!

Teodor Suau ( tret del Parèntesi de la Mireia )