VIURE

Mor lentament

qui es transforma en esclau de l'hàbit,

repetint tots els dies els mateixos trajectes,

qui no canvia de marca, no arrisca vestir un color nou

i no li parla a qui no coneix.

Mor lentament qui evita una passió,

qui prefereix el negre sobre el blanc

i els punts sobre les "is"

a un remolí d'emocions,

justament les que rescaten la lluentor dels ulls,

somriures dels badalls, cors a les ensopegades i sentiments.

Mor lentament

qui no volteja la taula quan es infeliç en el treball,

qui no arrisca la veritat per l'incert per a anar darrera d'un somni,

qui no es permet, almenys una vegada en la vida,

fugir dels consells assenyats.

Mor lentament

qui no viatja, qui no llegeix,
qui no escolta musica, qui no troba gràcia en si mateix.

Mor lentament

qui destrueix el seu amor propi,

qui no es deixa ajudar.

Mor lentament

qui passa els dies queixant-se de la seva sort dolenta o de la pluja incessant.

Mor lentament

qui abandona un projecte abans d'iniciar-lo,

no pregunta d'un assumpte que desconeix

o no respon quan li indaguen sobre alguna cosa que sap.

Evitem la mort en suaus quotes,

recordant sempre que estar viu exigeix un esforç molt
mes gran que el simple fet de respirar.
Únicament l'ardent paciència

farà que conquistem una esplèndida felicitat.

Pablo Neruda